diumenge, 31 de gener de 2010

Revolució!!!, ...revolució?


L'altre dia vaig anar a una interessant presentació de llibre, “Els rebels del benestar. Claus per a la comunicació amb els nous adolescents”. Jordi Royo, psicòleg especialitzat en toxicomaníes i col.laborador entre d'altres d'un centre d'atenció terapèutica. La presentació parlava de la comunicació amb els adolescents, però més enllà d'això obria la reflexió a una crítica al model que jo anomeno "altres temps foren millors".

Un dels arguments que més importància va tenir per a mi va ser la dualitat entre jove-economia.

Ja fa uns díes que vaig rumiant sobre la importància que adquireixen els joves en l'economia. Darrerament hem de socialitzar la idea que alguna cosa de la formació dels joves ha d'estar canviant o si més no del valor afegit que suposa ser jove i tenir coneixements que dècades enrera tenia un segment de la població cinc o deu anys més grans que ara. L'imparable procés d'adultificació d'aquest segment de població va a dues velocitats. És genial tenir població jove (una part d'ella) que té coneixements i formació més temprana que generacions enrere ja que és aquesta una forma d'allargar la vida formativa i educativa de la societat, composada per la xarxa d'aquests individus socials. D'altra banda hi ha un conujunt de joves "jasp" com dèia l'anunci de Renault, que són socialment poc compromesos, moralment individualistes, individualment immadurs.

La maduresa individual i social aplicable tant a la vessant biopsicosocial com a l'econòmica en relació amb els joves és el que l'autorealització a Maslow. Tot el que queda pel darrera d'aquesta punta de piràmide, és la vida. Segurament tots ens movem al llarg de la piràmide basculant d'un a altre extrem, de la base a la punta, de la cerca necessaria d'allò més bàsic. Cosa que no podem dir avuí dia que garanteixi l'Estat del Benestar i l'autorealització, que tampoc garanteix aquest sistema.

L'engany d'aquest sistema fa que tinguem uns Serveis Socials públics i universals, és a dir per a tothom que no poden assumir la demanda de manera que puguin donar resposta a la societat dignament. És a dir, no que els Serveis Socials siguin dignes sino que aconsegueixin que tots els beneficiaris visquin amb la dignitat que pel simple fet de ser han de tenir. Mai la societat catalana ha fet bandera d'una dignitat universal, però la desafecció, ja no per la política que al cap i a la fi és l'eina que la societat té per arribar a aquests objectius, sino la desafecció social, aquella que una part practica de forma inconscient, que no subconscient i evidentment pensa que no vol patir, donat que tothom volem gaudir dels beneficis gratuits de l'Estat del Benestar, és l'inici de l'esquerda que ha de trencar tot l'iceberg en el que s'ha convertit el sistema neoliberal.

Tornant a la presentació del llibre, l'autor parlava de canvis en els models de valors que actualment són hegemònics entre els joves (futurs adults madurs). Tota aquesta desafecció social i humana fa que sigui com més necessari que mai l'acció activa, educativa i sobretot cultural de canvi de paradigma, l'assoliment de l'E.B. ha significat que aquells que hem aconseguit el que abans era una realitat pels terratinents i proletaris intoxiqui i exclogui un gran terç de població que pateix una depauperant situació en procés d'empitjorament.

dijous, 7 de gener de 2010

Notícia de la visita de la Consellera Capdevila a Can Rubió (des 09)

La consellera Carme Capdevila visita el Centre Residencial d’Acció Educativa Can Rubió

S’ha reunit amb el director del centre i l’equip educatiu a qui ha agraït el treball de suport als menors

La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha visitat aquest matí el Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) ‘Can Rubió’ a Esparreguera (Baix Llobregat). La consellera s’ha reunit amb l’equip directiu i els treballadors del centre, als quals ha agraït la feina educativa i d’integració que fan amb els infants i adolescents que acull aquest equipament. Durant la seva estada han acompanyat la consellera la Secretària d’Infància i Adolescència, Imma Pérez, i el director general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Xavier Soley.

Els CRAE són establiments que ofereixen als i les menors un recurs al medi familiar quan aquest és inexistent, s’ha deteriorat o té greus dificultats per cobrir les seves necessitats bàsiques. Substitueixen temporalment la família en els casos en que l’Administració detecta una situació de desemparament en el menor i ha suspès temporalment l’exercici de la pàtria potestat als pares.

El CRAE ‘Can Rubió’ és un centre propi del Departament d’Acció Social i Ciutadania que actualment atén 25 nois i noies d’entre 12 i 18 anys amb problemes de salut mental. L’equipament es va inaugurar a Sitges el 1992 com a experiència pilot i el 2001 es va traslladar al seu emplaçament actual. El centre disposa d’aules escolars, tallers, una granja-escola, piscina, pista esportiva i un hort.

A ‘Can Rubió’ hi treballen 26 educadors i educadores socials i dos mestres de taller, tots ells adscrits al Departament d’Acció Social i Ciutadania. També hi ha dos mestres, que depenen del Departament d’Educació, i un equip clínic, que depén de Salut.

Actualment a Catalunya hi ha 104 Centres Residencials d’Acció Educativa que acullen 1.976 infants i adolescents. La consellera Capdevila ha destacat durant la seva estada a ‘Can Rubió’, ‘l’esforç i la tenacitat de totes les persones que treballen amb aquests menors que, sovint, arriben als centres després de patir un procés de tensió i dolor’. Per aquest motiu, Carme Capdevila ha destacat la gran de les persones que treballen ‘al costat d’infants que passen dificultats i amb l’objectiu d’aconseguir que mirin el futur amb il·lusió i esperança’.