Això que segueix em va preocupar molt.
Estic dolgut pel que li ha ensenyat Catalunya als infants i adolescents. Que el valor de la seva participació es menys que zero.
CARTA OBERTA DIRIGIDA A TOT EL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya i Honorables senyors i senyores, consellers i conselleres del Govern. Ciutadans i ciutadanes de Catalunya, en especial infants i adolescents,
El passat 29 de març molts pobles de Catalunya van celebrar una manifestació pública de l’opinió que per a molts de nosaltres té la situació actual i concretament la situació provocada per les retallades i la reforma laboral. Aquesta carta no és per a valorar o opinar sobre les causes i conseqüències de les mateixes sino per a demanar-vos, polítics i ciutadans en general que prenguem nota de l’impacte que té sobre la nostra infància els actes deliberats o no que podem decidir prendre.
La participació infantil a la vida de ciutadania es recull específicament des de l’Estatut d’Autonomia (2006) fins a la Llei 14/2010 del 27 de maig, Llei de drets i oportunitats de l’Infància i l’Adolescència. També ocupa el primer capítol de les Bases pel Pacte Nacional per la Infància i l’Adolescència de Catalunya. Així doncs, entenc que és un tema, la participació dels infants i adolescents, que com a societat té un espai rellevant de les agendes, de les accions socials i polítiques.
Es diu de la participació de la infància que: “...aprenden un montón de cosas importantes: a mirar crítica y constructivamente su ciudad; a pedir, proponer y, si es el caso, protestar y exigir; aprenden que las cosas no tienen por qué ser kafkianas, que es posible cambiarlas; aprenden que puede haber adultos sensibles —incluso aunque sean políticos— que les escuchen y que les hagan caso, pero que no siempre van a salirse con la suya; aprenden a defender lo propio pero también a interesarse por lo de los demás; aprenden seguramente a sentirse más de su ciudad y a amarla; aprenden, en definitiva, a participar. Y lo aprenden de la única manera que resulta verdaderamente eficaz: participando de verdad.” (Novella, A. i Trilla, J. Educación y participación social de la infancia. Revista iberoamericana n.23).
Durant la manifestació, vaig veure molts infants i adolescents participant amb els seus pares i mares en aquesta. Si bé, això no és una disertació o estudi sobre la implicació de la participació, sí que és per destacar la importància pedagògica que té, que els més petits i els adolescents aprenguin, què és demanar democràticament allò que creus i que vols. Durant la manifestació vam donar una mala imatge, molt més dolenta que perdre el prestigi de la “marca Barcelona”. Amb l’actuació de les forces de seguretat, vam donar la imatge que fa por anar a actes de participació ciutadana perquè la policia pot fer-te mal. Que via els mitjans de comunicació, els polítics desprestigíen i menyspreuen les reivindicacions socials i sobretot que els comandaments polítics i técnics no han fet cap esment públic sobre la repercusió que va tenir per a molts nens i nenes que es trobaven sota els efectes de les batudes, el llançament de gasos lacrimògens i les corredises, sirenes i càrregues policials i mai podran aprendre la importància que per la democràcia i la vida en societat té una manifestació.
Us demanaria doncs, que sense entrar a valorar l’actuació policial, hi reflexioneu. Que penseu els efectes (anti)pedagògics que va tenir aquella actuació i que us adreceu als infants i adolescents com una mesura reparadora i educativa. Com diu la llei i també l’ètica. “Es necessita de tot un poble per educar un infant”.
Gràcies
