diumenge, 31 de gener de 2010

Revolució!!!, ...revolució?


L'altre dia vaig anar a una interessant presentació de llibre, “Els rebels del benestar. Claus per a la comunicació amb els nous adolescents”. Jordi Royo, psicòleg especialitzat en toxicomaníes i col.laborador entre d'altres d'un centre d'atenció terapèutica. La presentació parlava de la comunicació amb els adolescents, però més enllà d'això obria la reflexió a una crítica al model que jo anomeno "altres temps foren millors".

Un dels arguments que més importància va tenir per a mi va ser la dualitat entre jove-economia.

Ja fa uns díes que vaig rumiant sobre la importància que adquireixen els joves en l'economia. Darrerament hem de socialitzar la idea que alguna cosa de la formació dels joves ha d'estar canviant o si més no del valor afegit que suposa ser jove i tenir coneixements que dècades enrera tenia un segment de la població cinc o deu anys més grans que ara. L'imparable procés d'adultificació d'aquest segment de població va a dues velocitats. És genial tenir població jove (una part d'ella) que té coneixements i formació més temprana que generacions enrere ja que és aquesta una forma d'allargar la vida formativa i educativa de la societat, composada per la xarxa d'aquests individus socials. D'altra banda hi ha un conujunt de joves "jasp" com dèia l'anunci de Renault, que són socialment poc compromesos, moralment individualistes, individualment immadurs.

La maduresa individual i social aplicable tant a la vessant biopsicosocial com a l'econòmica en relació amb els joves és el que l'autorealització a Maslow. Tot el que queda pel darrera d'aquesta punta de piràmide, és la vida. Segurament tots ens movem al llarg de la piràmide basculant d'un a altre extrem, de la base a la punta, de la cerca necessaria d'allò més bàsic. Cosa que no podem dir avuí dia que garanteixi l'Estat del Benestar i l'autorealització, que tampoc garanteix aquest sistema.

L'engany d'aquest sistema fa que tinguem uns Serveis Socials públics i universals, és a dir per a tothom que no poden assumir la demanda de manera que puguin donar resposta a la societat dignament. És a dir, no que els Serveis Socials siguin dignes sino que aconsegueixin que tots els beneficiaris visquin amb la dignitat que pel simple fet de ser han de tenir. Mai la societat catalana ha fet bandera d'una dignitat universal, però la desafecció, ja no per la política que al cap i a la fi és l'eina que la societat té per arribar a aquests objectius, sino la desafecció social, aquella que una part practica de forma inconscient, que no subconscient i evidentment pensa que no vol patir, donat que tothom volem gaudir dels beneficis gratuits de l'Estat del Benestar, és l'inici de l'esquerda que ha de trencar tot l'iceberg en el que s'ha convertit el sistema neoliberal.

Tornant a la presentació del llibre, l'autor parlava de canvis en els models de valors que actualment són hegemònics entre els joves (futurs adults madurs). Tota aquesta desafecció social i humana fa que sigui com més necessari que mai l'acció activa, educativa i sobretot cultural de canvi de paradigma, l'assoliment de l'E.B. ha significat que aquells que hem aconseguit el que abans era una realitat pels terratinents i proletaris intoxiqui i exclogui un gran terç de població que pateix una depauperant situació en procés d'empitjorament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada