dimarts, 8 de setembre del 2009

(20/06/08) Reptes de l'Educació Social. Aportacions de la Pedagogia Social a l'educació de les infàncies i les adolescències acollides en Centres...



Ahir vaig tenir la gran sort de poder sentir i escoltar, de nou, un dels professors que linkejaré al marcador de la meva memòria. En Segun, va exposar la seva tesis doctoral, la qual es titula com he titulat l'article i de la que, com sempre vaig sortir il·luminat.

La llarga però no pesada exposició d'en Segundo Moyano, ens va transportar als dies d'Universitat en els que sentíem embadalits, com una persona de la seva trajectòria, ens regalava experiència i teoria. L'expo com a bon psicoanalista que crec que és en Segundo, (i si m'equivoco en alguna cosa em corregiu), inicia el recorregut el.líptic en el propi títol. Reptes de l'Educació Social. Aportacions de la Pedagogia Social a l'educació de les infàncies i les adolescències acollides en Centres Residencials d'Acció Educativa. Poc a poc va anar dexifrant paraula per paraula, ja que el propi títol, com l'autor va expliar, no és més que un inici però un final del propi anàlisi. Reptes, en el sentit d'afrontar quelcom de l'actualitat, escollir d'una manera reflexiva cap a on volem anar tenint en compte d'on venim. Parlem d'un canvi, o no, que té l'origen en allò conegut, en allò que ha existit i del que és fruit l'actual acció dels educadors i educadores en l'àmbit de la protecció a la infància.

Educació Social, esdevé un concepte ampli que aplicat a allò que es parla, afita la categoria a la que ens parla Moyano de reptes en la protecció de infància i adolescència. En Leo, que és vocal del CEESC (Col.legi d'educadores i educadors socials de Catalunya), parlava de rellançar i enfatitzar la paraula EDUCADOR sobre social, ja que , darrerament l'adjectiu s'ha menjat el substantiu i això ha desvirtuat la tasca dels professionals, cedint pas al mecenatge, la caritat, l'atenció sobre l'educació.

Les aportacions que la Pedagogia Social, pot fer en l'àmbit, passen per revisar els models de projectes que es decideixen utilitzar a l'hora de fer les nostres accions educatives, fugint i dignificant, netejant, el mal nom que acostumem a fer servir (intervencions) de connotació més policial, repressiva. Fer servir projectes que englobin com a fotograma el cicle que Núñez, o Tizio, ens han explicat sempre com a base i que esdevé el triangle bidireccional, format per l'agent de l'educació, el subjecte i la cultura com a eina de l'acció.

En Moyano parla de les infàncies, ja que no hi ha una infància, sinó que hi ha una i cadascuna d'elles, a les quals hem de reflexionar quina acció educativa fer servir en cada espai, en cada temps, en cadascuna.

Finalment afita les accions que es produeixin fruit de les aportacions de la Pedagogia Social, en un àmbit concret el de 1676 menors (o com es proposa des del col.legi, infants) en 89 Centres Residencials d'Acció Educativa i 305 infants en 12 Centres d'acolliment arreu de Catalunya.


La reflexió hi és i l'anàlisi també. La veritat és que a mi aquestes trobades en les que puc inscriure la meva experiència al llarg dels anys en el camp de l'educació dins el cercle dibuixat per la teoria, em serveix enormement, com deia el gran professor Antonio Latorre, refocalitzar la meva acció educativa i revisar les meves metodologies de treball, això purifica, filtra i millora segur les meves aportacions a les infàncies i adolescències del món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada