dimecres, 9 de setembre de 2009

Els comportaments socials


Darrerament em ronda pel cap, una obvietat.
El comportament social esdevé el resultat del complexe que formen els comportaments individuals, socials i individuals (és a dir, desenvolupats en societat i desenvolupats a soles) derivats de la psicologia (psicopatologia, psicobiogenética, psico del desenvolupament) i de la psicologia social (en relació als moviments comportamentals que la nostra ment projecta en públic).

El comportament social defineix la societat actual però també construeix la societat futura (d'això ja en parla Mead i l'interaccionime simbòlic, o Rogers, o Bauman i la societat líquida) per això dic que em ronda pel cap una obvietat. Però alhora em preocupa no haver-me adonat de la constatació, sino que constata vàries coses:

en primer lloc_que jo formo part del comportament social (individual, privat i públic)
en segon lloc_que els comportaments socials defineixen un futur de crisi social
en tercer lloc_que ja ens hem donat conte de cap a on va la societat líquida
en quart lloc_ que hem de precipitar la condensació de valors positius i de convivència amb urgència

però com?



La veritat és que dóna la sensació que és dificil definir en un sistema de relacions cada cop més complexe, un full de ruta a seguir ja que tots els que existeixen ho fan d'alguna manera per una raó de ser. També és cert que la lluita entre allò que existeix i allò que sabem, que "ens surt de dins" és sovint més clara del que volem pensar. És a dir les coses bones i dolentes ho són i les sabem distinguir però allò que porta a elles és l'enigma, és l'eterna pregunta final de la balança de la justícia (social).

La contenció! un munt d'idees em ballen al cap al voltant d'aquesta paraula. La contenció emocional és potser una de les eines prèvies a la gestió emocional que hom ha de saber practicar, en positiu, evidentment, però és ètic contenir-se?

2 comentaris:

  1. El món líquid en el que ja estem immersos suposa canvi permanent, readaptació continua, dificultat per mantenir lligams socials sòlids,inseguretat...
    No podem perdre de vista que aquest és un camí que ens du fins a una visió mancada de globalitat i ens ancora en l'individualisme. On la societat es mesura sentat en el sofà de casa o com a molt mirant des de la finestra (procurant no ser descobert).
    I per acabar d'adobar-ho se'ns educa per a mantenir una contenció emocional rígida. Un autocontrol excessiu que reforça les actituds individualistes (postmodernes/líquides).
    Per a mi precisament en el control de la expressió de les emocions es troba el principal obstacle per a obtenir una societat més equilibrada i justa. Ja que per un costat queden pocs espais on es puguin expresar emocions negatives d'una forma constructiva (està molt mal vist reconeixe-les, les apartem de nosaltres com si fosin la peste) i per l'altra es maximitza la funció les emocions positives (has d'estar permanentment en bona dispossició emocional, sinó es que et passa alguna cosa).
    I com que ens fiquen al coco que les emocions són allò que ens configura com a humans, que són una cosa nostra, intransferibles, que depenen exclusivament de nosaltres... caiem inexorablement en l'individualisme

    ResponElimina
  2. Gràcies per la teva aportació!

    Hi ha un parell de coses que no em queden clares.. per una banda com reconèixer les expressions d'emocions negatives per entendre-les constructivament. Evidentment no em sembla un be ètic si no s'aconsegueix expressar allò emocional negatiu constructivament...

    per altra banda fins quan la societat líquida pot continuar éssent líquida i deixar de banda els lligams sòlids?.

    ResponElimina