dimarts, 8 de setembre de 2009

Alguns petits encerts... (12/06/09)


Els meus professors i professores de la facultat, l'Hebe, la Violeta i en Segun, especialment, em van ensenyar el triangle de l'educador social. Ve a ser una chuleta per recordar dues coses. Una la resposta a una pregunta segura dels examens i els treballs. La segona la veritat de l'acció social.

En tota acció educativa veiem aquest triangle reflexat. Es un triangle compost en els seus vèrtex pel Subjecte de l'educació, l'agent de l'educació i el fet cultural. El primer, s'anomeni com s'anomeni, esdevé l'usuari, l'amic, el familiar, el menor, l'adult, el pres,... L'agent de l'educació sóc jo. La cultura o el fet cultural esdevé allò més complicat, al meu entendre de descriure. El fet cultural serà el ve`hicle però també la finalitat de tota acció. El vehicle perquè ens permet moure'ns des d'on som fins a on volem arribar. La finalitat perquè un cop ens traspassi la cultura ja no hi ha marxa enrera per arribar al canvi positiu.

Darrerament he tingut alguns petits encerts. Sovint em sento atrapat, encallat i sol i noto com una brexa s'obre davant meu, als meus peus i això m'indica que alguna cosa no va bé, que cal fer un canvi ràpid. En les meves intervencions educatives, tot i seguir i perseguir metodologíes i objectius pensats i programats, em veig obligat a pivotar sobre situacions que paralitzen el procés d'obtenció dels objectius. Darrerament he tingut alguns petits encerts. Sí ho repeteixo perquè em fan sentir bé, ja que gràcies a ells he omplert les bateríes educatives i he aconseguit donar poténcia i seguir avançant en aquest camí. Aquests encerts són fruit de vivències, lectures i en definitiva de fets culturals que em permeten aconseguir-ho. Per exemple ahir vaig anar a participar d'una xerrada sobre un projecte amb joves dins dels Instituts. És un projecte novedós i que com tots, al principi esta pendent d'un fil. No obstant em va transmetre l'energia per buscar alternatives a les meves intervencions. Alternatives potser alegals però de cap manera il.legal o immoral que "borejant les fornteres" (Saül Karsz) m'han donat noves energies per seguir. Avuí per tant ho vull tornar a dir he tingut un petit encert!!

Els infants i els seus familiars que viuen en una situació de pèrdua (pèrdua de l'autoriat, pèrdua del sentit de dret i obligació a educar, pérdua d'autoconcepte, en resum pèrdua d'un model a seguir) s'aferren a continuar amb allò que sempre NO els ha funcionat, donat que els condueix a situacions emocionalment desfavorables. Aconseguir crear una situació de guany (guanyar autoritat, autonomia moral, en resum guanyar un model a seguir que condueixi a situacions emocionalment favorables).
Totes les pèrdues signifiquen el guany d'alguna cosa. Fins i tot la pèrdua de comunicació, ens comunica desacord. Quan un usuari calla, esdevé en realitat un crit! Realment hem d'anar cap a un canvi de paradigma donat que el paradigma social no és coherent amb les normes passades. Quan ens deien abans, "quien calla otorga" avuí ens diuen "qui calla t'ho està dient tot". De manera que hem de tornar a aprendre a llegir i com tots sabem, com més grans som més ens costa tornar a aprendre si no ho fem a total determinació, hi trobem sentit i ens esforcem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada