dimarts, 8 de setembre del 2009

L'A-mor-T (16/08/09)

A petició d'una amiga...


amor
Gran desig o interès www.grec.cat (enciclopèdia catalana)

amor

m. Sentimiento hacia otra persona que naturalmente nos atrae y que, procurando reciprocidad en el deseo de unión, nos completa, alegra y da energía para convivir, comunicarnos y crear. www.rae.es (Real Academia Española)

love

1. to have a great affection for a person or thing

2. to have passionate desire for someone www.collinslanguage.com (britànic dictionary)

amour

Intérêt, goût très vif manifesté par quelqu'un pour une catégorie de choses, pour telle source de plaisir ou de satisfaction www.larousse.fr (francés)


L'Amor com vaig introduir a l'anterior article pot esdevenir un fet vital (de la vida) que ens marca la bondat o maldat de l'acte educatiu vers l'infant. Però amar, té moltes acepcions que disten d'aquest sentit tot i que radiquen sempre en un nexe comú. Malgrat els diversos sentits i direccions que pot prendre la paraula, l'amor concebut com a tot això que he escrit al principi és la part inalienable i necessaria (tot i que no suficient de l'ésser humà).


L'Amor entés com jo l'entenc és un camp ampli, sovint difús i sobretot molt molt íntim. El meu amor és meu i de ningú més. És un AMOR en majúscules, amb codi de barres, públic en expressió però privat en decisió. L'amor que jo sento és un amor platònic (http://http://es.wikipedia.org/wiki/Amor_plat%C3%B3nico).


Com que és privat en la decisió, jo decideixo a qui amar i a qui no, per tant expressar públicament i lliurement aquest amor depén en primer lloc de mi però no solament. També depén de les acollides que rebi per part de la resta. A aquells i aquelles a les que oferir el meu amor. Així doncs per a mí pot arribar a ser passional i intens l'amor a tothom, de maneres diferents.


L'amor ha d'ésser oferit a tothom, a l'espera de rebut i en tant que aquest rebut sigui més o menys profund, íntim i passional, serà més o menys considerat. La consideració que jo li tinc a totes i tots aquells a qui amo, és conegut per elles i ells en quina mesura i acceptat també en el gradient corresponent.


Això si, l'advertència que sempre marca el límit, és un contracte entre l'amat i l'amant recíproc, el qual mai, sota cap concepte ha d'arrebassar els límits ètics, estètics i morals, sino ja no pot ser considerat amor (al menys el meu amor).


arribats a aquest punt depén de qui rebi el meu article d'A-mor-T te tot el dret d'escollir el prefix o sufix que "s'estimi" més en relació al meu amor.

1 comentari: